:. Calendari .: | :. Notícies .: | :. Contacta .: | :. Col·labora .: | :. Enllaços .:

El dret a saber

Plataforma Nunca Máis de Catalunya

Text llegit en l'acte d'adhesió de les unviersitats catalanes a Nunca Máis

Avui tretze de maig de 2003 fa sis mesos que el petroler Prestige es va partir i enfonsar fins a 3500 m davant de les costes gallegues. Fa sis mesos de la primera marea negra que va asfaltar aquestes costes tant riques en diversitat de fauna i flora marina i costanera, i encara, encara avui el Prestige deixa anar fuel, uns filets de fuel que es deia que solidificarien en poc temps; però que en canvi són de dues a cinc tonelades diaries que segueixen arribant a Costa da Morte; però evidentment i com ja no és d'estranyar, les autoritats reiteren que la costa està pràcticament neta i ens animen a menjar peix gallec i a fer vacances a les seves platges prenent el sol damunt la sorra.

El moviment social que s'aglutina com a Plataforma Nunca Máis sorgeix amb molta força desprès de cinc marees negres anteriors i dos vessaments tòxics, i de tanta desinformació i despropòsits per part del govern del Partit Popular. Un govern que ha deixat molt clar que no defensa els mateixos interessos que la resta de la ciutadania majoritària, ni en el cas Prestige ni pel que fa a la criminal guerra d'Iraq. Des de Catalunya la comunitat gallega plora de ràbia i d'impotència davant les imatges de televisió i mocidade galega decideix convocar una concentració a la que acudeixen molts més gallegues, gallecs i catalanes i catalans. A partir d'aquí, amb moltes ganes de fer tot el que estès a les nostres mans ens constituïm com a Nunca Máis de Catalunya, en forma de Plataforma ciutadana de caràcter unitari i obert.

El que ara ens explica el govern és que les platges estan pràcticament netes, que el peix i marisc gallec passa uns rigorosos controls de sanitat i els superen ufanosament permetent així que s'aixequi la veda. Ens comuniquen entre agraïments que ja no es necessiten voluntaris doncs la feina que queda ja s'ha de posar en mans de professionals, i es declaren fins hi tot orgullosos del seu savoir fer davant del "lamentable accident". En resum, ens diuen que tot ha tornat a la normalitat, fins a tal punt que els sembla que ja no són necessàries les subvencions, que Galiza ja pot mirar endavant cap a un prometedor futur. Un futur, diuen, que cal agraïr al govern del PP amb accions com el PlanGaliza. El que no diuen es que no s'han aportat mitjans nous per prevenir ni paliar les marees negres. No ens diuen que molts altres "Prestige" continuen navegant tant aprop de les costes gallegues. No ens parlen de les responsabilitats, ni dels riscos.

Ens diuen tot això, i en canvi veiem com la majoria de platges encara són plenes de xapapote; com el fons marí, del que encara ni se n'ha plantejat la seva neteja. S'ha aixecat la veda a la majoria de la pesca sense consultar tampoc als científics competents. Les costes gallegues han patit cinc accidents petrolers ens els darrers trenta anys. Els factors que determinen la freqüència d'aquests tipus d'accidents continuen invariables, i els mitjans amb els que enfrontar-los segueixen sent els mateixos que fa deu anys, quan el Aegean Sea encallà a les costes de A Coruña.

Veiem, que no ens diuen obertament, com l'exercit es retira de les platges, com la Xunta de Galiza barra el pas als voluntaris o els fa netejar platges netes, o els criminalitza.

Durant aquests sis mesos hem vist que existien a Galiza i a l'estat recursos humans i materials. Hem vist com aquests recursos han hagut d'estar mobilitzats de manera voluntària i no per iniciativa ni coordinació del govern.

Hem vist com Galiza compta amb tres universitats amb nombrosos grups d'investigació especialitzats amb estudis marins, que abracen un ampli ventall de temàtiques, des de la contaminació a l'estudi dels recursos pesquers, tots ells rellevants a l'hora d'avaluar els efectes d'una catàstrofe d'aquest tipus. Malgrat la existència d'aquest capital intel·lectual, fruit de l'esforç de tota la societat, aquests investigadors han estat ignorats des de les administracions implicades, que no han sol·licitat en cap moment els seu assessorament ni col·laboració per avaluar científicament els danys. Malgrat aquestes circumstàncies, són diversos els equips que, amb l'esforç personal i voluntari conseqüent, han iniciat estudis amb aquesta finalitat, que busquen aportar informació científica, objectiva i pública, sobre la situació actual i l'evolució futura dels ecosistemes costaners afectats i la seva població. Els danys només s'han avaluat políticament, i així estan les coses, sense solucionar. Hi van haver propostes des de l'Uab rebutjades, hi havien recursos que no s'han usat, no s'han acceptat mitjans materials per paliar els efectes de la marea negra. En la seva defensa l'argument més ferotgement defensat, a costa de tot, ha estat: "no cal per què no hi ha hagut ni hi haurà marea negra".

Hem vist, indignats, com els ciutadans d'aquest estat han hagut d'assabentar-se de lo acorregut a través de institucions científiques portugueses i franceses, i que s'hagin silenciat sistemàticament, i fins hi tot censurat, les opinions dels experts, que contradeien la versió oficial; fet que ha demostrat el menyspreu de l'administració respecte a la comunitat científica.

Sabem que vosaltres, des de la universitat tampoc accepteu la marginació a la que heu estat sotmesos, sabem i us recolzem contra la política pressupostària. Una política que fa temps que us margina dedicant el 45% a investigació militars, mentre les facultats segueixen plenes de mancances. Mancances davant de les quals l'única proposta del PP és la LOU, aplicada en contra de la majoria de la població universitària. En aquesta mateixa lògica es dedica 40 vegades més a la despesa militar que a la investigació oceanogràfica i pesquera. A més a més han instrumentalitzat al món científico-tècnic, ja que hem assistit a l'emissió de successives i contradictòries versions sobre la identitat dels assessors tècnics del govern. Aquest confós escenari, juntament a les discutibles, i en ocasions errònies opinions especialitzades transmeses pels responsables del govern, han contribuït ha enturbiar notablement la situació i desacreditar, davant la societat a una comunitat científica que hauria d'haver estat consultada i haver participat activament des del principi de la crisis.

Per tant, el que també veiem es com s'ha estafat a la població. No s'ha consultat ni s'ha publicat, actuació que provoca una doble marginació. Sense la publicació dels coneixements, els tècnics no poden aplicar les conseqüents mesures per paliar els efectes, ni poden atendre a la ciutadania. La falta d'informació provoca entre d'altres greus mancances, la falta d'atenció i seguiment sanitari adequat. Aquesta actitut política de prendre's tots els aspectes de la gestió per la seva pròpia mà, s'evidencia per la reacció que provoca: tota una sèrie de col·lectius de professionals ha passat a formar part de Nunca Máis ja que a través de l'administració no s'han sol·licitat els seus imprescindibles serveis. Saude Negra, Xustiza Negra, Area Negra, Burla Negra.

Cal democratitzar la informació. El dret a informar té com a recolzament el dret a saber; ambdós drets estan indissolublement units, no es poden entendre l'un sense l'altre si no que es complementen. El dret a la informació és el centre neuràlgic de tot sistema democràtic. La democràcia és dèbil allí on la informació es troba restringida o deformada.

Nunca Máis som un crit que fa sis mesos que demana i segueix demanant saber les causes, l'abast del la contingència i el per què no s'hi posa solució. Demanem solucions i responsabilitats polítiques, i tant! Exactament igual que fa sis mesos; però ara ja no demanem només això. Ara tenim clar que volem participar en la presa de decisions, no confiem en el govern, i per això ens ha sorgit una necessitat, la de ser constructius. Per això ens cal saber. El que demanem és que es deixi de fer tan violenta censura en els mitjans de comunicació i a les universitats. Per què, si no encara brilla per la seva ausència un informe oficial sobre la composició exacta del fuel? Per què s'han rebutjat propostes de solucions sorgides de les nostres universitats i dels nostres tècnics?

Violats els drets a la informació citat en l'article 29 de la tant mencionada constitució espanyola, i el d'informació ambiental, i el dret democràtic a la representativitat real, la nostra lluita va dirigida a recuperar la soberania popular. Per fer-ho ens unim a vosaltres, tota la població universitària. El que demanem amb aquest acte és la col·laboració per cobrir el dret a saber. Establir vincles entre les institucions científico-tècniques i la lluita empresa per al ciutadania organitzada, per donar contingut a les seves, nostres reivindicacions i poder plantejar alternatives participant així molt més activament en la presa de decisions sobre les seves vides. Hem de poder decidir entre tots, els riscos que volem asumir.

Per què també la universitat ha de dir Nunca Máis a la ignorància, a l'ocultació dels fets, a la censura i a la desdemocràcia. Nunca Mäis una marea negra, Nunca Máis.